miss enero 2010: blonda y gasa en color marrón clarito.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
diario tardío de la búsqueda de mi lugar en el mundo
Archivo del blog
-
▼
2010
(93)
- ► septiembre (9)
-
▼
enero
(22)
- Las braguitas del mes
- fuckin'martes.com
- insomne
- Estrella
- asociación libre de ideas de una mañana con resaca
- apología del valium
- enero
- Pintalabios y tacones
- Psycho
- Afrodisíacos
- El punto de no retorno
- La cagaste Burt Lancaster
- Filosofía existencialista
- Conversaciones imaginarias
- Turbolover
- Frase del nosce que me encanta
- febrero 2009
- Porqué lo llaman crisis cuando en realidad es el p...
- Plan de pensiones 2006
- Irrelevante
- Viernes 1 de enero 2010 ( part I)
- la prueba del camarero
Seguidores
a veces me despisto por aquí
Datos personales
visitantes
Etiquetas
- basura mental (1)
- críticas de cine (1)
- diario macarra (1)
- drogas preferidas (2)
- economía (2)
- las braguitas del mes (5)
- nosce te ipsum (1)
- sabiduría (6)
- turbolover (2)
8 comentarios:
Primer premio al mejor post de este mes.
el millor de trobar-se amb tu és que no importa en absolut les calcetes que portes,les teves grans virtuts són unes altres que no es poden fotografiar.ni posar a la rentadora.no t'infravaloris així estrellita,que se'm encongeix el cor
una cosa no exclou l'altra!
de sèrie ja vinc amb tot de virtuts i defectes estupendos, i a més a més, també puc anar amb les calcetes del mes. I amb 2 copes de vi.
no és un post per infravalorar-me, sinó per exhibir-me, que també és un cantó del poliedre necessari.
petons!
tens tota la raó en què una cosa no exclou l'altre. Però ja saps que mai he entès coses com les calcetes del mes, les dones que tracten als homes com a gossets que no saben on pixar-se o la proba del cambrer. em deu faltar sentit de l'humor i sobrar pudor.ja en parlarem, és interessant, cal ser exhibicionista? ja m'ho explicaràs. mil petons per tu queen.
no cal ser exhibicionista.
No cal res de fet.
només cal ser com ets.
les calcetes del mes no és bo ni dolent; és.
i a mi m'agrada, i molt.
a mi també m´agrada :)
eh jo no he dit que fossin ni bones ni dolentes!simplement que a mi la roba interior no m'importa gaire, ja ho saps.
bé, la roba interior acaba normalment despreciada en els moments "claus" (valgui la redundància), però gràcies a ella fem utilitzar la nostra imaginació i això a alguns ens excita...com a mi.
Per cert...ja estem a finals de mes de Febrer :)
Publicar un comentario